domingo, 6 de julio de 2008

Quin munt de mentides! Es podria esperar més de Sarkozy?

-
No, senyor Sarkozy! És la seguretat dels palestins la que es veu amenaçada.

"Israel té dret a defensar-se" és el que repeteixen, fins a la nàusea, des de fa anys, gairebé tots els dirigents d'Europa i els EUA. I ara, amb un major èmfasi el Sr Sarkozy. Durant el seu discurs el 23 de juny de 2008 davant la Knesset, va dir: "França mai transigirà amb la seguretat d'Israel." Això significa de fet que Israel té dret a atacar a qualsevol que desitji.

I la seguretat dels palestins? Quin d'aquests dirigents ens parla mai de garantir la seguretat dels palestins?
Per contra, són els palestins -sense exèrcit, ni estat – els que viuen en la inseguretat permanent !!!? Per tant, qui amenaça a qui en realitat?

Les estadístiques publicades per B'Tselem, el Centre israelià per als Drets Humans en els territoris ocupats (http://www.btselem.org/english/Statistics/Casualties.asp), mostren que del 29 de setembre de 2000 (el començament de la segona intifada) al 31 de maig de 2008, 4'830 palestins (incloent 947 nens) van ser assassinats pels israelians, mentre que 1.055 israelians (entre ells 123 nens) van ser assassinats per palestins (en resposta als mortífers atacs d'Israel contra la població dels Territori Palestí Ocupat) durant el mateix període.

En aquest llarg període, els palestins representen un 82% dels morts o dit d’una altra manera, hi ha hagut el 4,6 palestins assassinats per cada 1 israelià assassinat.

El Departament de Relacions Nacionals i Internacionals de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina ha publicat xifres sobre les baixes palestines veïns des de l'esclat de la segona Intifada (http://www.imemc.org/article/50946) , i indica que:
- 674 palestins entre ells 300 dones havien perdut la vida en "assassinats selectius", és a dir, en execucions extrajudicials;
- aproximadament 40.000 palestins han estat ferits;
- 60.000 palestins han estat segrestats, 11.000 dels quals segueixen detinguts en condicions molt dures;
- 7512 cases han estat destruïdes per complet, ja sigui amb el pretext de la falta de permisos de construcció o per a la construcció del mur diu "separació".

Però encara més terrible que les xifres calculades pel conjunt d'aquest període, és el dramàtic empitjorament de la violència assassina i la naturalesa de la repressió israeliana des de l'ocupació de la Franja de Gaza per Hamas al març de 2006. Un article de Patrick O'Connor, de 4 de novembre de 2006, va assenyalar que "els palestins, sotmesos a l'ocupació militar i a l'aclaparant violència israeliana, van ser assassinats a raó de 26 palestins morts per cada Israelià mort, des de que Hamas va assumir el poder el 29 de març de 2006 a la franja (491 palestins i 19 israelians), i de 76 palestins morts per cada israelians des de l’1 de juliol (381 palestins i els israelians 5). Encara que els mitjans de comunicació de masses parlen d'un "conflicte" entre "dues parts" durant els últims set mesos, es tracta simplement d'una massacre " (http://electronicintifada.net/v2/article5951.shtml).

Cal tenir molt en compte que amb aquesta trista aritmètica - que no té en compte els milers de persones innocents assassinats per Israel durant la seva recent guerra contra el Líban i no mostra tots els sofriments humans que s'amaguen darrere de cadascuna d'aquestes xifres - és completament immoral, per tant, que ens parlin constantment de la "seguretat d'Israel", sense haver de preocupar-nos per la seguretat dels palestins.

I aquest discurs és encara més immoral pels palestins que viuen sota l'ocupació, i que a més els sol·licitin de garantir la seguretat d'Israel!

Des de quan s’exigeix a aquell que està ocupat que garanteixi la seguretat de l'ocupant (Israel)?

Es va demanar potser als resistents francesos - anomenats "terroristes" pels nazis - de garantir la seguretat de l'ocupant alemany?


El Sr Sarkozy fins i tot ha anat molt més allà. Les seves paraules sonen com una negació del dret dels palestins a resistir l'ocupació de l’estat d’Israel - si bé el dret a la resistència contra l’ocupant és un dret reconegut pel dret internacional, tant els palestins com per a qualsevol poble que visqui sota ocupació - i com una reivindicació de col·laboració amb l'ocupant, ha dit: "La manera en que es garantirà la sostenibilitat i la seguretat de l'Estat de 'Israel amb les que m'he compromès – i que és la lluita política de tota la meva vida - és la creació d'un estat palestí en les seves fronteres, democràtic, modern, on hi haurà homes com Mahmoud Abbas i d’altres, però homes com ell que escollits a través de les urnes i no de les armes, on només hi haurà una sola autoritat per a fer valer l'autoritat, l'exèrcit palestí i no les milícies palestines o una banda de terroristes . “ (https://pastel.diplomatie.gouv.fr/editorial/actual/ael2/bulletin.asp?liste=20080627.html).

Encara que tot el món sap que Hamas va arribar al poder després d’un escrutini i una elecció perfectament democràtica, els EUA i països de la Unió Europea se les van ingeniar de torpedejar un resultat que no els agrada, aquestes paraules de Sarkozy són un veritable insult al poble palestí i a la simple veritat!

Ni la continuació de l'ocupació dels territoris palestins, ni les matances que ha perpetrat Israel, ni les lleis racistes que discriminen també els àrabs israelians, ni la política d’apartheid practicada per l'Estat d'Israel (veure: http://www.silviacattori.net/article344.html), han impedit el Sr Sarkozy dir davant la Knesset:
- Declarar que mesurava l'honor de poder dirigir-se a aquesta Assemblea “que és el símbol d'una de les més autèntiques democràcies en el món ";
- per afirmar la seva "admiració per aquestes dones i aquests homes excepcionals que volen un estat on es proporcioni la plena igualtat de drets socials i polítics per a tots els ciutadans, independentment del seu credo, raça o sexe " ;
- d’ assegurar que "no hi ha altre país en el món l'existència del qual va anar des del principi a fi vinculada a l'afirmació d'un ideal de justícia i un desig de viure en pau" (http://www.elysee.fr/documents/index.php?mode=cview&cat_id=7&press_id=1537&lang=fr)

Aquestes paraules són TOTES estrictament contràries a la veritat.

No obstant això, els nostres dirigents segueixen pressionant per a reclamar la necessitat de garantir la seguretat d'Israel "!

I els mitjans de comunicació tradicionals també segueixen donant crèdit a la idea que es tracta que són els israelians el que estan amenaçades i als qui s’ha de "protegir"!

La perversió del llenguatge ha estat sempre un arma eficaç de propaganda i de rentat de cervell. I per això, la contínua agressió es converteix en "el dret a defensar-se"; els combatents de la resistència que defensen el seu poble contra els agressors israelians es converteixen en "terroristes", "activistes" o "extremistes", és a dir, una categoria deshumanitzada sobre la qual es pot disparar sense previ avís; un Estat que obertament practica l’apartheid es converteix en "una de les democràcies més autèntiques del món".

No queda més remei doncs, que martellejar el missatge. Joseph Goebbels, el sinistre organitzador de la propaganda del Tercer Reich ja havia dit: n’hi ha prou amb repetir constantment una mentida per convertir-la en una veritat i com més enorme és la falsedat, millor funciona.

Silvia Cattori

Podeu llegir l’original en francès a:
http://www.silviacattori.net/article465.html

viernes, 27 de junio de 2008

Què és Jerusalem?

-
Jerusalem és el cor de Palestina, és la Capital de Palestina.


Ahir vam estar tota la tarda amb el Mazen D'Jabari, Director de YDD (Youth Development Department), el Departament de la Joventut de la Orient House-Arab Studies Society.
http://www.orienthouse.org/ydd/
La Orient House (creada el 1983 per Faisal Husseini) va ser la delegació de la OLP (abans fins i tot de la creació de l'ANP) a Jerusalem, des dels 80 a l'any 2001. L'Estat d'Israel la van tancar el 2001, igual que van tancar qualsevol entitat o delegació política palestina a Jerusalem.
http://www.orienthouse.org/index.htm

Jerusalem és el cor de Palestina i de tots els palestins.
Molts palestins que per culpa del règim d'ocupació no ha pogut visitar mai la seva capital, la ciutat santa, no volen morir-se sense haver trepitjat Jerusalem o haver entrat a Al-Aqsa.

El Mazen ahir ens explicava lo desconnectada i desanimada que trova que està la joventut de Jerusalem i voltants. Ens va explicar que molts nens i nenes, estudiants palestins, que viuen a la zona, no dominen la història palestina recent i no coneixent temes com els dels refugiats ni tenen clars alguns trets de la seva identitat palestina. Que l'ocupació ha mermat les seves esperances en el futur i que l'únic que volen és poder tenir una vida "normal" i digna a la seva terra, "normal" com la que veuen a la televisió o la que viuen els nens i nenes isaraeliana de Jerusalem Oest.

L'ocupació afecta moltíssim la vida diària dels nens i els joves palestins. Molts d'ells no va viure de ple ni la darrera intifada, perquè éren massa petits, i han sentit parlar, com d'històries llunyanes, del que va passar al 67 i al 48. Els que viuen a Jerusalem i voltants des que són petits han vist soldats amb metralletes als racons de la seva ciutat, o pe la tele han vist com les ciutats palestines que no han trepitjat mai es veuen atacades per soldats que entren amb tancs i carros de combat a detenir o matar els seus compatriotes. No han lluitat com els seus pares pel fi de l'ocupació, activament, al carrer o a les universitats... no han viscut els períodes en que la majoria de joves i estudiants s'afiliaven a partits d'esquerres, demanaven llibertat, les noies palestines (les seves actuals mares i tietes) activistes anaven pel carrer amb minifaldilles i sense mocador i els nois (els seus actuals pares i tiets) portaven la kufiya palestina i cridaven per la justícia i el reconeixement internacional.
Els nens i els joves són els mateixos nens i joves catalans, fills de l'era del consumisme i de la sobreinformació, dels mitjans de comunicació que ens venen des d'un cotxe a la guerra, fent servir una noia atractiva com a reclam. Aquests nens i joves l'únic que volen és ser com els que veuen a la tela, que semblen feliços, portar roba de marca, tenir un cotxe i anar por ahí amb els amics.

Jerusalem és una ciutat oblidada per la Comunitat Internacional i per l'Autoritat Nacional Palestina, que l'han entragada en safata de plata a mans de l'Estat d'Israel i han entregat a la seva sort els seus habitants palestins. L'estatus de Jerusalem ni tansols es negocia des de fa temps. Israle espera que, de facto, deixant passar el temps, Jerusalem sigui la capital d'Israel, contrariament a tot el dret i les resolucions internacionals. I davant d'aquest panorama desolador són les associacions palestines de Jerusalem i voltants les que mantenen la lluita per la ciutat santa com a capial legítima de Paletsina, per la causa palestina i pels palestins.

L'any vinent serà l'any de Jerusalem, gràcies al programa: "Jerusalem, Capital de la Cultura Àrab 2009". Però ni l'Autoritat Nacional Palestina ni els governs amb presència consular i de cooperació a la zona tenen cap interès en tenir ni un sol mal entès amb el Govern d'Israel per aquest tema, per això no proposaran activitats compromeses políticament dins del programa a Jerusalem, per por que això els porti problemes amb la potència ocupant ja que Israle considera que Jeruslaem és la seva capial legítima, atorgada per Déu al poble escollit!!!! A quin joc estem jugant?!!

Nosaltres no volem jugar a aquests joc, i YDD i altres associaicons palestines tampoc!!! Muntarem un programa que possibilitarà que la solidaritat catalana envers el poble palestí esigui compromesa políticament amb els seus drets internacionalment reconeguts, tant sore Jerusalem com sobre la resta de Palestina, així com la resta de temes que comporta el conflicte.

"Jerusalem, Capital de la Cultura Àrab 2009".
Jerusalem, capital de Palestina!! Llibertat i justícia per Palestina!!

jueves, 26 de junio de 2008

Quan tu no ets el blanc, quan ets el negre...

-
Aquesta frase ens la va dir l'Adli Danaa, d'IPYL, quan vam visitar Hebron amb un grup de voluntaris de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina l'any passat. Ens la dèia per explicar-nos i fer-nos entendre què és viure en un règim d'ocupació i Apartheid i les diferències de dret entre els israelians i els palestins.

"No es pot explicar el sentiment" ens dèia, "quan tu no ets el blanc, sinó que ets el negre, aquest fet, no es pot llegir en cap llibre per comprendre'l, l'has d'experimentar".

Desgraciadament, a més de l'ocupació, de les violacions continuades dels drets humans, dels assassinats i les incursions de l'exèrcit israelià... es viu sota un règim d'Apartheid a Palestina, en aquest cas dels israelians sobre els palestins. Les polítiques d'Apartheid de l'Estat d'Israel volen debilitar la unitat, cada cop més precària, dels palestins, dividir-los territorial i ideològicament, tancar-los en ciutats aïllades les unes de les altres, negar-los els drets que tenen "els blancs" d'aquesta història...

Què van fer "els negres" de la història sud-africana per abolir el sistema d'Apartheid en aquella terra? Què van fer que no hagin intentat ja els palestins?
El boicot? Ja l'han probat. Ha tingut alguns èxits, però no és suficient.
El dret i les lleis internacionals? Els palesins les tenen totes al seu favor, hi ha més de 100 resolucions de Nacions Unides en contra de l'Estat d'Israel i cap ni una contra Palestina. Però els mateixos que aproben les resolucions, no les fan complir. Llavors, de què serveixen? Així doncs, que els palestins tinguin totes les lleis, convenis i tractats internacionals a favor seu, tampoc és suficient!
Acords de Pau? Mare de Déu! Quants en portem ja en aquesta història? A més no us cregueu pas això de "ACORD". Quina mena d'acord hi ha d'una súper potència contra una nació dèbil? Cap ni un. Els acords es fan entre iguals, les negociacions es fan entre iguals. Aquí el que passa quan s'asseuen a "NEGOCIAR" és que Israel imposa i els palestins han d'acatar, per força, perquè sinó en patiran les conseqüències: més atacs, més incursions, més assassinats, més bombes, més palestins empresonats...

Què hem de fer doncs? Ens hem de posar tots a muntar grups de resistència armada, com es va fer contra Hitler a la segona Guerra Mundial? O és que els palestins tampoc tenen dret a lluitar contra l'ocupacio?

Per què estem més sensibilitzats amb la lluita del negre contra el blanc que amb la lluita del palestí contra l'estat invasor? Potser perquè no són prou negres? No ens fan prou pena els àrabs? O és que els palestins no tenen dret ni a fer-nos pena? Encara que heu de saber que no la volen per res la nostra pena... però és que no tenen ni això!

I per què ens afecta més i ens toca més el cor la pobresa extrema (encara que tampoc gaire) que la injustícia legal o ètnica?

Realment nosaltres, els occidentals, ens podem erigir en estandards de la democràcia, la justícia, la llibertat i la Pau?

L'amor dels palestins i la seva lluita per una vida digna.

-
No sé què sent un palestí que viu en aquesta terra ocupada i expoliada des de fa 60 anys.

No sé què sent una mare palestina que ha tingut 11 fills sota ocupació.

No sé què sent un nen palestí quan veu que el seu pare s'ha d'humiliar cada dia en una chekpoint davant d'una soldat israelià que podria ser el seu fill.

No se què sent una noia palestina que va cap a la universitat i la violenten quan aturen el seu autobús i un soldat la mira mentre li escorcolla les bosses i el moneder.

No sé què sent aquella àvia que va conèixer Palestina abans de l'ocupació, que recorda com anava a l'escola i com es va enamorar per primer cop abans del 1947.

No sé què pensa un jove palestí que veu que per molt que la busqui no troba feina i que no té cap tipus de futur en aquesta terra, que és la seva, i en canvi veu com els joves israelians ho tenen tot, en aquesta terra que no era la seva.

No sé com se sent la dona a qui els soldats israelians li han assassinat al marit convertint-lo en un màrtir més per Palestina, com se sent una família a qui li han enderrocat casa seva per contruïr-hi el mur, un avi que viu en un camp de refugiats des que el 48 fa fugir de Haifa, i que no ha pogut tornar a casa seva...

No sé com em sentiria jo havent nascut sota ocupació, vivint sota ocupació, estudiant sota ocupació, respirant sota ocupació, intentant tirar endavant la meva família sota ocupació, no trobant feina per culpa de l'ocupació, sense esperança en cap tipus de futur per culpa de l'ocupació... Però segurament estaria desesperada.

Ahi vaig passar tot el dia amb una família palestina que m'estimo amb bogeria, amb una família que ja és la meva, i que formarà part de la meva vida per sempre. Em van acollir amb tant d'amor, sense gairebé conèixer-me, que em va impactar. De vegades necessites l'amor dels estranys per recobrar la confiança en l'espècie humana i per no perdre l'esperança.
La Salua va tenir 11 fills amb el seu marit, que va morir fa 16 anys. 7 dels seus fills s'han casat i molts d'ells han tingut fills. La casa de la família és a la ciutat antiga de Jerusalem i la segona casa, on viuen els fills homes amb les seves famílies,i que va començar a construir el seu pare abans de morir, és a Al-Ram, més enllà el Mur, a l'altra banda. Aviat, quan els israelians tanquin el mur, les dues parts de la família quedaran separades i no es podran tornar a veure.

Però les famílies palestines, com aquesta, per sobre de tot, s'esforcen a viure amb dignitat i amb la màxima normalitat. I la dignitat és una gran lliuta diària amb les petites coses del dia a dia.
Perquè la dignitat és l'únic que els israelians no els poden prendre, per moltes vexacions a què els sotmetin.

martes, 24 de junio de 2008

Estrelles plenes d'odi i dolor

-
Quan arribes a Palestina per l'aeroport de Tel Aviv, agafes un Sherutz (taxi col·lectiu) i en una hora et plantes a Jerusalem. Potser has comprat una ampolla d'aigua quan has arribat a l'aeroport, que sembla d'allò més europeu, has agafat el taxi i has contemplat el paisatge, net, tranquil... I fins aquí l'Estat d'Israel et sembla un lloc d'allò més normal... però només ho sembla...

No sé com era Palestina abans del 1948, quan Israel la va arrassar. No sé com éren els pobles que estaven al lloc on hi ha la carretera que em porta avui a Jerusalem, no sé com eren tampoc els pobles palestins d'aquestes contrades, ni els seus habitants... Però sé segur que eren molts més els que queden avui (més de 500 pobles van ser destruïts per les milícies israelianes el 1948) i que éren molt diferents al que es pot veure ara: blocs de formigó tancant els accessos als pocs pobles palestins que queden en aquesta zona entre l'aeroport i l'assentament de Modi'in, màxims impediments perquè els palestins que encara viuen en aquests pobles puguin circular lliurement, metralletes i soldats als accessos...

I a mida que t'acostes a Jerusalem sents amb més força la pressió de l'ocupació, de les colònies, dels tancs, les metralletes i les armes, dels assentaments que la Comunitat Internacinal va declarar legals quan va reconèixer el dret d'existir d'Israel en més del 78% del territori de Palestina, d'un estat que no hauria d'existir: Israel.
Els carreres i els balcons de les cases dels "barris" jueus de la perifèria de Jerusalem, en realitat colònies, habitats molts d'ells per ortodoxos jueus que vesteixen de negre i tapats de cap a peus encara que estiguem a 50 graus, estan plen de banderes de l'Estat d'Israel. Es nens ortodoxos que porten el cap pelat amb 2 rínxols llargs que els cauen a banda i banda, avall de les orelles, corren pels carrers, i només són les 6 del matí.
I les estrelles blaves de l'estat invasor, estandard de la victòria sobre l'opressió nazi (quina ironia), ocupen portes i balcons i carrers de les cases isarelianes, els fanals de les carreteres, i són estrelles plenes d'odi i de dolor, estrelles que em seguen la respiració i em paralitzen el cor.

JA N'HI HA PROU DE MENTIDES! JA N'HI HA PROU DE FER SERVIR LES PARAULES ERRÒNIAMENT!
Sí, cal dir-ho alt i clar, perquè ens senti tothom! Cal esbombar les mentides de l'estat ocupant als 4 vents i fer sentir la veu de la legalitat internacional i la veu dels palestins ben fort!

QUE NINGÚ CALLI LA VERITAT! Aquesta veritat que l'Estat d'Israel vol silenciar.

- Del mediterrani a la vall del Jordà i des del Líban fins a la peninsula del Sinaí, és PALESTINA. El 1947 un òrgan recentment redissenyat que responia al nom de Nacions Unides va atorgar el 55% d'aquest territori a un futur "Estat Jueu".

- Israel, abans de l'entrada en vigor de la resolució de Nacions Unides a finals del 1948, va atacar els palestins i la força britànica a la zona, duent a terme accions terroristes, assassinats i atacs de diversa índole.

- Israel, com a resultat de la Nakba i la guerra del 1948, es va quedar per la força amb el 78% del Territori de Palestina i va començar a construir sobre aquesta terra el nou Estat d'Israel, esborrant qualsevol senyal d'existència ni d'història palestina a la zona conquerida.


- Israel, a la guerra del 1967, va ocupar el 22% de territori restant de Palestina, el que avui coneixem com a Territoris Palestins Ocupats (Cisjordània i Gaza).

- Territoris Palestins Ocupats vol dir que estan sota control militar Israelià, que els tancs, els camions i els soldats es passegen lliurement per tot aquest territori, i que no avisen a l'hora de tirar coets, bombes, tallar carreteres, arrestar persones...

- Territoris Palestins Ocupats vol dir que els palestins no tenen país i que l'Autoritat Nacional Palestina, per molt que ens vulguin vendre el contrari, no té cap jurisdicció ni poder sobre la seva terra ni la seva gent, ja que aquests estan sotmesos a l'ocupació de l'Estat d'Israel i per tant als seus desitjos i a la seva voluntat.

- Territoris Palestins Ocupats vol dir que quan sentim als mitjans de comunicació que "Palestina i Israel negocien", no existeix cap negociació, perquè la força ocupant, el fort, MAI negocia amb el dèbil. Del que es tracta és de que Israel imposa i l'Autoritat Nacional Palestina ha d'acceptar, perquè si no ho fa l'Estat d'Israel embarga els Territoris Palestins, detén i empresona, construeix encara més colònies, pressiona la població, ataca amb tancs, metralletes i bombes...

- Territoris Palestins Ocupats vol dir que no estem davant d'una lluita entre iguals, sinó que l'Estat d'Israel és LA FORÇA OCUPANT i que Paletsina ESTÀ OCUPADA. I que segons els Convenis de Ginebra els Palestins, com totes les nacions ocupades o atacades, tenen dret a defensar-se dels atacs que li són inflingits.

- Territoris Palestins Ocupats vol dir que molta gent ha sigut expulsada de la seva terra en el procés. Avi més de 7.000.000 (sí, 7 milions) de palestins són REFUGIATS fora de la seva terra original. I que són 7.000.000 de perones que NO PODEN TORNAR al seu país, que van perdre les seves propietats quan van ser expulsats, que no se'ls ha indemnitzat...

I una llista llarguíssima de tantíssimes coses!

Per això vull repetir ben alt que estic a Jerusalem, la capital de PALESTINA. Que la terra que trepitgen els meus peus és Palestina.
I que les estrelles que veuen els meus ulls en aquesta preciosa nit a la ciutat santa de Jerusalem, brillen sobre el cel de Palestina.