Quan tu no ets el blanc, quan ets el negre...

-
Aquesta frase ens la va dir l'Adli Danaa, d'IPYL, quan vam visitar Hebron amb un grup de voluntaris de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina l'any passat. Ens la dèia per explicar-nos i fer-nos entendre què és viure en un règim d'ocupació i Apartheid i les diferències de dret entre els israelians i els palestins.

"No es pot explicar el sentiment" ens dèia, "quan tu no ets el blanc, sinó que ets el negre, aquest fet, no es pot llegir en cap llibre per comprendre'l, l'has d'experimentar".

Desgraciadament, a més de l'ocupació, de les violacions continuades dels drets humans, dels assassinats i les incursions de l'exèrcit israelià... es viu sota un règim d'Apartheid a Palestina, en aquest cas dels israelians sobre els palestins. Les polítiques d'Apartheid de l'Estat d'Israel volen debilitar la unitat, cada cop més precària, dels palestins, dividir-los territorial i ideològicament, tancar-los en ciutats aïllades les unes de les altres, negar-los els drets que tenen "els blancs" d'aquesta història...

Què van fer "els negres" de la història sud-africana per abolir el sistema d'Apartheid en aquella terra? Què van fer que no hagin intentat ja els palestins?
El boicot? Ja l'han probat. Ha tingut alguns èxits, però no és suficient.
El dret i les lleis internacionals? Els palesins les tenen totes al seu favor, hi ha més de 100 resolucions de Nacions Unides en contra de l'Estat d'Israel i cap ni una contra Palestina. Però els mateixos que aproben les resolucions, no les fan complir. Llavors, de què serveixen? Així doncs, que els palestins tinguin totes les lleis, convenis i tractats internacionals a favor seu, tampoc és suficient!
Acords de Pau? Mare de Déu! Quants en portem ja en aquesta història? A més no us cregueu pas això de "ACORD". Quina mena d'acord hi ha d'una súper potència contra una nació dèbil? Cap ni un. Els acords es fan entre iguals, les negociacions es fan entre iguals. Aquí el que passa quan s'asseuen a "NEGOCIAR" és que Israel imposa i els palestins han d'acatar, per força, perquè sinó en patiran les conseqüències: més atacs, més incursions, més assassinats, més bombes, més palestins empresonats...

Què hem de fer doncs? Ens hem de posar tots a muntar grups de resistència armada, com es va fer contra Hitler a la segona Guerra Mundial? O és que els palestins tampoc tenen dret a lluitar contra l'ocupacio?

Per què estem més sensibilitzats amb la lluita del negre contra el blanc que amb la lluita del palestí contra l'estat invasor? Potser perquè no són prou negres? No ens fan prou pena els àrabs? O és que els palestins no tenen dret ni a fer-nos pena? Encara que heu de saber que no la volen per res la nostra pena... però és que no tenen ni això!

I per què ens afecta més i ens toca més el cor la pobresa extrema (encara que tampoc gaire) que la injustícia legal o ètnica?

Realment nosaltres, els occidentals, ens podem erigir en estandards de la democràcia, la justícia, la llibertat i la Pau?